Es va veure una molsa de bolets: descripció i foto

Nom:Mokruha va veure
Nom llatí:Gomphidius maculatus
Un tipus: Condicionalment comestible
Sinònims:Agaricus maculatus, Gomphidius furcatus, Gomphidius gracilis, Leucogomphidius maculatus
Característiques:
  • Grup: lamel·lar
  • Plaques: descendent
  • amb anell
Sistemàtica:
  • El Departament: Basidiomicota (Basidiomicets)
  • Subdivisió: Agaricomicotina (Agaricomicets)
  • Classe: Agaricomicets (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae
  • Comanda: Boletales
  • Família: Gomphidiaceae (Gomphidia o humit)
  • Gènere: Gomphidius (Mokruha)
  • Veure: Gomphidius maculatus (tacat de Mokrukha)

Motruha tacat fa referència als bolets lamel·lars. És la varietat més comuna del gènere homònim. És important que els boletaires àvids i novells sàpiguen com és aquest representant insòlit del regne forestal i quin és el seu valor nutritiu.

Com són els cucs tacats?

El moc que cobreix la seva superfície dóna un aspecte inusual a mokruha. Aquesta característica va donar el nom a tota la família: els cossos fructífers semblen mullats.

El bolet destaca pel seu gran casquet (de 2,5 a 5,5 cm de diàmetre). La capa de moc és especialment gruixuda a la seva superfície. A les primeres etapes del creixement, el capell del donzell tacat té una forma cònica, però amb el pas del temps es torna pla, amb les vores obertes i lleugerament deprimides. La superfície del fong està pintada de gris amb característiques taques fosques.

Una cama amb un diàmetre de fins a 1,5 cm en una tonalitat blanc trencat, mentre que sembla inflada, ja que s’expandeix i brilla cap amunt. A la base, és mostassa, pot tenir taques de color gris fosc o negre, ser corba. El moc no s’expressa, però, es forma un anell massiu a partir del mateix tap. La cama arriba a una alçada de 8 cm i té una estructura densa.

La carn clara i solta d’un bolet jove es torna de color rosa quan es trenca i es torna marró en exemplars vells. Les plaques grisenques d’un mokruha madur es tornen negres.

Important! El temps de fructificació cau a mitjans de juliol i acaba a finals de setembre.

On creixen les molses tacades

La varietat creix al territori d’Euràsia, Amèrica del Nord. Es pot trobar en grups reduïts en matolls rars de matolls, entre molses. El fong prefereix les coníferes, amb les quals forma micoriza (sobretot amb avet i làrix), així com els boscos mixtos.

És possible menjar cucs tacats

La molsa tacada es classifica com a bolet comestible condicionalment. Abans de cuinar, els cossos de fruita es bullen almenys mitja hora. Aquest tipus s’utilitza en salaons, decapats. Els bolets cuits tenen un agradable sabor a mantega, polpa carnosa i bona aroma.

Fals dobles

La molsa tacada no té bessons. Semblances externes només es poden trobar amb altres membres de la família.

Normes de cobrament

Tot i que és difícil confondre la molsa tacada amb altres varietats, cal comprovar-ne la descripció i, en cas de dubte sobre la pertinença, és millor deixar el bolet al seu lloc. Seguiu les regles estàndard:

  1. El millor és anar a collir bolets a primera hora del matí.
  2. El moment òptim serà després de fortes pluges, cosa que augmenta significativament el nivell de rendiment.
  3. Es recomana recol·lectar molsa tacada als voltants urbans, a prop de carreteres, ferrocarrils i indústries químiques. En aquestes zones, els bolets absorbeixen metalls pesats, toxines i gasos d’escapament.
  4. Per a una excursió al bolet, el millor és portar botes o botes de grans dimensions, així com coses de tela gruixuda.
  5. No s’haurien de tallar els exemplars podrits, madurs, cucs o flassos. Aquesta molsa tacada començarà a descompondre's ràpidament, alliberant substàncies verinoses per al cos.
  6. Per a la recollida de bolets, és millor utilitzar cistelles de vímet amb bona ventilació o cubells de metall. No poseu els cossos fructífers en una bossa de plàstic: en aquesta forma, s’ofegaran i es deterioraran ràpidament.
  7. Després d’haver trobat molsa tacada, no l’hauríeu d’extreure del sòl: d’aquesta manera podreu destruir el miceli, raó per la qual el rendiment del lloc s’aturarà durant diversos anys. N’hi ha prou amb tallar amb cura el cos del fruit a l’arrel amb un ganivet.

Ús

A més de salar i escabetxar, la molsa tacada és bona per fer brous, salses, plats secundaris per a plats de carn i peix, i també com a ingredient únic en les amanides.

Important! Abans de cuinar-los, els bolets s’han d’esbandir a fons, retirar-los de la membrana mucosa i bullir-los fins a 30 minuts.

L’ús de molsa tacada té diverses propietats útils, a causa de la presència d’enzims al fong, que s’utilitzen en la fabricació d’antibiòtics.

Els cossos fructífers contenen un complex d'aminoàcids, oligoelements i vitamines. Pel que fa a la concentració de proteïnes en la composició de mokruha, la taca es compara amb la carn, motiu pel qual el producte s’inclou al menú vegetarià.

Important! La mòlta dels cossos de fruita (especialment en pols) augmenta la seva digestibilitat fins a un 15%.

L’ús del bolet té un efecte beneficiós sobre la qualitat de l’activitat cerebral, l’estat del sistema immunitari. El producte ajuda a eliminar la fatiga, augmentar el to general del cos i millorar la fórmula sanguínia.

En el camp de la medicina tradicional, la molsa tacada també s’utilitza per combatre les migranyes, l’insomni, la debilitat i els trastorns nerviosos.

Conclusió

L’escorça tacada és la varietat més comuna. Com la resta del gènere, aquest bolet té una peculiaritat: un cos fructífer cobert de moc. L’espècie no té contrapartides falses, es classifica com a condicionalment comestible. La cocció és possible després de bullir.

Doneu comentaris

Jardí

Flors

Construcció