Bolet violeta (Bolette violeta): descripció i foto

Nom:Boletus morat (Boletus morat)
Nom llatí:Boletus purpureus
Un tipus: Incomestible, verinós
Característiques:

Grup: tubular

Sistemàtica:
  • Departament: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • Subdivisió: Agaricomycotina
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae
  • Ordre: Boletales
  • Família: Boletaceae
  • Gènere: Boletus (Borovik)
  • Espècie: Boletus purpureus (Boletus morat (Boletus morat))

El bolet violeta és un bolet tubular que pertany a la família Boletovye, del gènere Borovik. Un altre nom és bolet morat.

Com són els dolors morats

La gorra d’un jove pintor de color porpra té una forma esfèrica i després es converteix en convexa. El seu diàmetre és de 5 a 20 cm. Les vores del tap són ondulades, la superfície és seca, vellutada, accidentada, lleugerament viscosa en temps humit. El color és desigual: el fons és de color gris verdós o grisenc, amb zones vermelloses, marró vermelloses, roses o de vi. Quan es prem, apareixen taques de color blau fosc. El barret és menjat sovint per les plagues.

El morat Bolette té un aspecte molt impressionant

La capa tubular dels exemplars joves és de color groc llimona, amb el pas del temps es torna groguenca-verdosa. Els porus són petits de color vermell ataronjat o vermell sang, es tornen blaus quan es premen. Les espores tenen una mida de 10,5-13,5x4-5,5 micres. La pols és de color verdós o marró oliva.

La pota jove és tuberosa i es torna cilíndrica. La seva alçada és de 6-15 cm, el gruix de 2-7 cm. La superfície és de color groc llimona amb una malla vermellosa i força densa, quan es prem es torna negra i blava.

La carn d’una llaga de color porpra és dura, de color groc llimona, al principi es torna negra al descans i després adquireix un to vermell vi. L’olor no és pronunciat, àcid, amb notes afruitats, el sabor és dolç.

El moret bolet es pot confondre amb altres espècies afins.

Espècies similars

Roure tacat... Espècies comestibles condicionalment. La tapa té forma de coixí o semiesfèrica. El seu diàmetre és de 5 a 20 cm La pell és seca, vellutada, mat, de vegades mucosa. El color és variat: marró, marró, vermellós, castany, amb un to verdós. La cama és gruixuda, carnosa, de vegades engrossida a la part inferior, tuberosa o en forma de barril. La superfície és ataronjada amb escates vermelloses. La carn és groga, de color marró vermellós a la cama. La principal diferència respecte al dolor de color porpra és que es torna blava en una fissura.

El roure tacat creix a la zona mitjana de la Federació Russa, al Caucas i Sibèria, sovint s’assenta sobre molses

Bolet satànic... Es diu fals blanc per la seva semblança física. Incomestible. El barret és gran i gruixut, de fins a 20 cm de diàmetre. Al principi és semiesfèric, després sembla un coixí. El color és blanc amb un to groguenc, grisenc o rosat. La superfície en exemplars joves és vellutada i seca, en exemplars madurs és nua i llisa. La cama té primer la forma de bola, després s’estén i es converteix en un tubercle, expandit a la part inferior. L'alçada madura és de 15 cm, el gruix de 10 cm. La superfície és reticulada, el color és desigual: groguenc-vermellós a la part superior, vermell al mig, groguenc o marró a la part inferior. La polpa és blanca, a la part inferior amb un to vermell, es torna blava al descans. Els exemplars joves tenen un feble aroma picant, els vells oloren a podridura. Creix en zones amb climes càlids. A Rússia, es distribueix al sud de la part europea, al Caucas i a Primorye.

La diferència principal respecte al dolor morat és la cama de colors més intensos.

Roure de color marró oliva... Condicionalment comestible.Exteriorment, és gairebé el mateix que fa mal de porpra i només es distingeix per l’absència d’olor afruitat.

El bolet marró-oliva es distingeix del morat només per la seva olor

On creixen els bolets morats

El fong és termòfil, força rar. Distribuïda a Europa, en zones amb un clima càlid. A Rússia, la llaga porpra es troba al territori de Krasnodar, a les regions de Rostov i Astrakhan. Prefereix establir-se en boscos caducifolis i mixtos al costat de roure i faig. Creix a les zones muntanyoses i muntanyoses, li encanten els sòls calcaris. Creix en exemplars individuals o en grups reduïts de 2-3. Fructificant de juny a setembre.

És possible menjar bolet morat

El morat bolet pertany a comestibles i verinosos, no es pot menjar. Hi ha poca informació disponible sobre toxicitat. Menjar aliments no comporta intoxicacions greus.

Símptomes d'intoxicació

Els símptomes més habituals són dolor abdominal intens, nàusees i vòmits. Altres signes dependran del tipus de substància tòxica. En qualsevol cas, hi ha alteracions en el treball de l’aparell digestiu. Les toxines d’acció ràpida són menys perilloses per als humans que els verins d’acció lenta.

La intoxicació amb mal de porpra s’acompanya de nàusees i dolor a l’estómac.

Primers auxilis per a la intoxicació

No es pot automedicar. Davant la primera sospita, cal trucar immediatament a una ambulància. Abans d’això, feu el següent:

  1. Rentar l’estómac per eliminar la substància tòxica. Per fer-ho, heu de beure aproximadament 1 litre de líquid i provocar vòmits. Repetiu el procediment per netejar aigua. Es recomana utilitzar aigua bullida amb sosa diluïda (per 1 litre - 1 culleradeta).
  2. Netejar els intestins. Prengui un laxant o un ènema.
  3. Prengui un sorbent. El carbó activat s’utilitza tradicionalment.
  4. Beu molts líquids. Te feble, l’aigua mineral farà.
Important! No s’han de prendre analgèsics ni antipirètics en cas d’intoxicació de bolets.

Conclusió

El bolet violeta és un bolet verinós bastant rar. Té moltes similituds amb altres bolets, inclosos els comestibles.

Doneu comentaris

Jardí

Flors

Construcció